TOTS IGUALS, TOTS DIFERENTS
Parlar de diversitat és parlar de riquesa, de varietat, d’experiències…Només un entorn divers ens podrà aportar tot allò que és necessari per gaudir d’una vida plena, malgrat que alguns intentin posar una etiqueta amb connotacions negatives a tot allò que és « diferent ». Marginar la diferència, és marginar la possibilitat d’aprendre i, en definitiva, de créixer com a persona.
És imprescindible educar en i per la diversitat, sí volem aconseguir una societat comprensiva i cohesionada.
L’educació ha de saltar-se els murs del conformisme, l’avorriment i el tedi, basats en una pedagogia retòrica, passiva i ineficaç. Les programacions educatives impliquen preveure per endavant, de manera rígida, el que ha d’ocórrer, sense contemplar els diferents ritmes i necessitats que es puguin originar.
La diversitat no ha de ser un obstacle, sinó una oportunitat d’incrementar les possibilitats d’aprenentatge.
Tal i com estableix la Llei d’educació de Catalunya, el model educatiu ha de ser una “ oportunitat clau per superar les desigualtats i per descobrir i aprofitar tots els talents de la societat”, i proposa l’equitat i l’excel·lència com a referents fonamentals. La comprensivitat inclusiva exigeix una actitud bàsica d’acollida. Un bon educador ha de facilitar una bona escolarització de tots i cada un dels seus alumnes. Un bon “mestre” pot canviar el destí d’una persona. I és per això queha de ser un bon referent, quan a integració es refereix .
Desenvolupar les potencialitats de tots els infants, amb la convicció profunda de que cal donar-los el millor, ja que trair les seves potencialitats, diriaLoris Malaguzzi ( pedagog italià), equival a trair totes les riqueses de l’espècie humana.
Algunes persones, quan senten parlar de creativitat, de fantasia, d’atenció a l’infant iespontaneïtat, s’imaginen una escola on regne el caos, el desordre...i no una escola d´on sorgeixen les paraules que serveixen per comunicar-se, entendre i fer-se entendre.
